R2 Obrir al disseny ( Comunitat )
Comunitat triada: El CAU (Agrupament Escolta Cavall Bernat Manresa)
La tria de l ‘Agrupament Escolta respon a la cerca d’un equilibri entre proximitat i distància. Desde la perspectiva antropològica, l’investigador opera com un outsider que busca “transformar allò familiar en exòtic”.
Com indica Gustavo Lins Ribeiro, la recerca de campes fonamenta en l’estranyament, una experiència que combina la presència física en el terreny amb el distanciament analític per desnaturalitzar les pràctiques quotidianes.
El cau no és una comunitat desconeguda ni exòtica, però tampoc forma part de la meva vida privada diària. Aquest context permet posar en pràctica la mirada etnogràfica i l’exercici de descotidianització, de manera semblant a l’estudi d’Horace Miner sobre els rituals de Nacimera, on els hàbits diaris es descriuen des d’un distanciament crític per revelar el seu sentit simbòlic subjacent. Així mateix, ens permet estudiar com els objectes i la cultura material ajuden a configurar la vida col·lectiva.
Descripció i delimitació de la comunitat.
L’agrupament Escolta és una associació d’educació no formal en el lleure integrada per infants, joves i monitors organitzats en diferents grups d’edat ( castors, llops rangers…) :
La comunitat es troba clarament delimitada a través de tres eixos fonamentals:
Espai i territori: Disposa d’un espai (local de barri) on es fan les trobades setmanals dels dissabtes, i d’un entorn d’acció recurrent al medi natural durant les excursions de cap de setmana i els campaments d’estiu.
Cultura material i símbol: Compta amb elements identitaris molts marcats, com ara el fular ( amb els colors propis de cada agrupament), la camisa de colors. Els banderins, rituals i cançoner que reforça el sentiment de pertinença.
Normes i continuïtat: S’organitza mitjançant estructures horitzontals, assemblees i una transmissió intergeneracional de tradicions i rituals que es mantenen al llarg de les dècades.
Viabilitat, accessibilitat i dimensió ètica
La comunitat és totalment accessible. Les activitats es desenvolupen de manera regular els dissabtes a la tarda de 16:00h a 19:00h. El primer pas es quedar amb l’equip de monitors (caps) per explicar-los la recerca acadèmica.
Seguint el principi proposat per Jan Chipchase en l’antropologia del disseny, assumiré l’actitud de tractar els membres no com a meres fonts d’informació o subjectes passius, sinó com a constituents informats de la investigació o subjectes passius, sinó com a part constituent i informats de la investigació, establint un pacte de transparència i màxima bona fe. Així mateix, es sol·licitarà el consentiment informat a monitors i famílies, i es mantindrà a l’anonimat de tots els participants per garantir la privadesa dels menors.
Les meves expectatives del treball de camp
De cara a l’inici de la recerca, les meves principals expectatives de treball de camp son:
Descodificar la consciència pràctica: com assenyala Anthony Giddens, la consistència pràctica inclou tots aquells hàbits que els actors apliquen de manera rutinària i tàcita sense necessitat de verbalitzar-los contínuament. Vull observar com gestos quotidians ( posar-se el fular, formar el cercle inicial, cantar abans de menjar) generen seguretat ontològica i cohesió col·lectiva.
Observar l’ús de l’espai i els objectes: Analitzar com es distribueix el grup al local, com es distribueixen ells grups , coms reparteixen les tasques i de quina manera els objectes simbòlics reforcen la pertinença.
Aprendre el rol d’observadora: Experimenta la meva pròpia adaptació al camp tenint present la màxima de Lins Ribeiro “ you can never go native”, mantenint una posició al respecte, aprenentatge constants i reflexivitat durant tot el procés etnogràfic.
Aquest és un espai de treball personal d'un/a estudiant de la Universitat Oberta de Catalunya. Qualsevol contingut publicat en aquest espai és responsabilitat del seu autor/a.