20.008 - Antropologia del disseny - Aula 1

Públic

Què és l’etnografia i com s’aplica al Cau?

L’etnografia és el mètode de recerca qualitatiu central de l’antropologia social i cultural. Busca comprendre la realitat des de la perspectiva dels mateixos actors socials. Es construeix sobre l’experiència de l’estranyament: una tensió que combina la presència física en el terreny amb el distanciament analític per tal de “convertir allò familiar en exòtic”. Aquest exercici permet fer visible la consciència pràctica de la comunitat, és a dir, el conjunt de coneixements i hàbits que els membres apliquen de manera rutinària sense explicitar-ho discursivament.

Aquesta mirada connecta amb el treball D’horace Miner sobre els rituals dels Nacirema, on els hàbits quotidians es descriuen des d’un distanciament crític per revelar el seu sentit simbòlic. Així mateix, l’etnografia contemporània es vincula al disseny, tal com exploren Hartblay, Rahman i Sacco quan analitzen la intersecció entre etnografia, disseny i diversitat funcional.

Eines del terreny

Quadern de camp de triple columna: Fulls resistent per la muntanya i els local dits en:

1. Descripció objectiva
2. Transcripció de frases
3. Impressions subjectives.

Gravadora d’àudio i càmera: Permet enregistrar la dimensió multimodal ( cançons, rotllanes, vetllades, pas de branques)

Credencial d’observadora: Lins Ribeiro recorda que “You can never go native”. L’identificador transparenta la posició de l’observador com un outsider.

Mapejador Espacial: Inspirat en el rampòmetre d’En torno a la silla permet dibuixar esquemes visuals de l’ús de l’espai.

Instruments immaterials

Mirada d’estranyament: capacitat de desnaturalitzar les rutines del Cau (fular, cançons) per analitzar la seva cohesió.

Captador de consciència Pràctica: Atenció a les accions automatitzades que mantenen la rutina del grup

Pacte Etic Principi d’Uberrima: Actitud de transparència i diàleg proposada per Jan Chipchase.

Recollida i anàlisi i dimensió ètica

Aplicació en el camp

La recollida de dades s’estructurarà a partir de la immersió directa en el context real on la comunitat desenvolupa la seva quotidianitat. Com emfatitza Jan chipchase, és essencial accedir als espais ordinaris on les persones duen a terme les seves rutines per captar-ne les motivacions i conductes socials. L’observació es durà a terme al local del Cau i en les excursions al medi natural, utilizant el quadern de camp i el mapejador espacial per registrar la gestualitat, els rituals i la cultura material del grup. Aquesta observació es complementarà amb entrevistes etnogràfiques informals i diàlegs  no directius amb monitors (caps) i joves per aprofundir en el significat del fular i les cançons.

Anàlisi de la informació

L’anàlisi de les dades es realitzarà creuant les notes de camp amb els marcs teòrics de Giddens i Lins Ribeiro. Es diferenciarà entre la consciència discursiva – allò que els membres verbalitzen directament sobres les seves regles – i la consciència pràctica, que engloba les pràctiques no problematitzades i automatitzades que sustenten la rutina i la seguretat ontològica de la comunitat.

Dimensió ètica

La investigació en un entorn amb menors d’edat exigeix un rigorós compromís ètic.

Assumint la perspectiva de Chipchase, cal superar la visió dels participants com a simples objectes d’estudi i tractar-los com a constituents informats de la recerca. Aquest enfocament implica establir un pacte d’uberrima fides basat en la transparència. Així, es sol·licitarà el consentiment informat als monitors i a les famílies, es garantirà l’estricte anonimat i es lliurarà un document de retorn per l’agrupament.